OCR Output

Quid, quod
summis etiam
regibus adeo
sunt in deli¬
tiis, ut non¬
nulli sine his
neque pran¬
dere, nec in¬
gredi, nec om¬
nino vel ho¬
ram durare
possint.

72 DESIDERÎ ERASME

XXXVI. Los més grans reys senten per
ells tan d'afecte, que molts no podrien sen¬
tarse a taula, donar un pas, romandre una
hora sense ells. Posan als llurs bufons ben
per sobre d’eixos filosofs austers que deve¬
gades per vanitat protegeixen, y la causa de
la llur preferencia es de fàcil comprensió:
Los filosofs no saben parlar als Prínceps
més que de coses enuijoses. Esvanits de
llur saber, sovint no reparan en ferir les ore¬
lles delicades, ab dures veritats? mentres
que ‘ls folls procuran la sola cosa que ‘Is
Princeps cercan a tot preu: jochs, gaudi, ria¬
lles, divertiments. Ademés, posseheixen una
qualitat molt apreciable, son franchs y verí¬
dichs... y què hi ha de més hermos que la
veritat? encara que segons Plató? Alci¬
biades pretengui que la veritat es propia
dels ubriachs y dels infants.

A mi es degut tot l’encis de la gent ale¬
gre, segons lo testimoni d’Euripides qu’ha
proclamat eixa sentencia famosa: un foll
diu follies...8, es un ser que porta en sa per¬
sona y manifesta en ses paraules tot lo
que te dintre ’1 cor. L’entenimentat, al
contrari, té dues llengues (també es Eurí¬

t Persius. Sátires, I V., 107.
Plató, en lo Banquet.

3 Eurípides. Les baccants.