OCR
Quanquam inter has ipsas disciplinas, hz potissimum in pretio sunt, que ad sensum communem, hoc est, ad, stultitiam quam proxime accedunt. 66 DESIDERI ERASME que la puresa de l'edat d’or anà entelantse, los genis perversos de que ja he parlat, inventaren les arts, que primerament foren poch nombroses y comptaren poquissims adeptes; mes després la superstició dels Chaldeus y la frivolitat ociosa dels Grechs multiplicà en extrem eixes veres tortures de l’inteligencia... arribant al punt de que la Gramàtica, no més que la Gramàtica, bastà pera ser lo suplici de tota una existencia. XXXIII. Observeu ademés que de les sciencies, les més estimades son les qui més s’'apropan del seny comú, es a dir, de la Folía. La teología fa morir de fam als qui la cultivan, los físichs se decandeixen, dels astròlechs la gent ne riu, los dialèctichs son bescantats... Potser tan solament los metjes valen com molts altres homens, y, entre ells, naturalment, los més ignorants, los més temeraris, los més aixelebrats son los qui frueixen de major estimació, fins entre les persones distingides; car la medicina, tal com s'exerceix avuy día, no es més qu’una mena ď’'adulació, pareguda a la retòrica. Després dels metjes, o potser per sobre d’ells, se troban los Ilegistes, dels que no vull dir res de contrari a llur professió; pero