OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 65 ascienciat, a propòsit de l’invenciò de l’escriptura 1. Resulta donchs que les Sciencies, com tots los altres flagells de la vida humana, tenen per autor al pare de totes les iniquitats, o sia al Dimoni, qual nom, amprat a les sciencies, significa Savi, y que, mentres durà la simplicitat de l’edat d’or, l’home sense sciencia visqué guiat per l’instint... De què li hauría servit la gramàtica, si la llengua era la mateixa pera tothom?; de què i hauría servit la dialèctica, essent tothom del mateix parer?; qué hauria fet de la rethôrica, essent desconeguda la discussié maligne?; per qué recorre a la jurisprudencia, no haventhi males costums, mares, com es sabut, de les bones Ileys? Lo sentiment religiós era massa sincer pera escrutar los Misteris ab mirada impía, pera discutir sobre ’ls astres y llurs moviments, llur influencia y ’ls secrets abscons de lunivers. Al qui semblava voler saber més coses de les que sa condició permetía se ’l mirava com un criminal; penetrar lo que ’s passa més enllà dels cels no venía al pensament de ningú; pero aixís * Platò (v. Fedra) fa dir a Thamus, rey d’Egipte, dirigintse a Theuth, que la seva invencié de la escriptura feria oblidar les coses per manca de cultiu de la memoria. 9