OCR Output

ELOGI DE LA FOLLÎA 63

tisfacciò y llur existencia es una mel melada.
Gracies a mi, son ditxoses.

Si la cosa vos sembla ridícola, examineu
si no val més passar la vida d'una manera
agradable mercès a una dolça follía que
no pas cercar, com se sol dir, una biga pera
penjarshi. Ademés, la mena de descrèdit
en que cauen aytals aixalabrats, per ells
no es res, senzillament perque son incons¬
cients. Nos’ adonan de res y fins adonantse
d’alguna cosa no ’n fan cas. Que una pedra
vos caygui sobre ’l cap, aixd es un mall...
però la vergonya, l’infamia, l’oprobi, les
injuries son nicieses per qui no les sent.
Què vos en dona de que tothom vos xiuli
si vosaltres vos aplaudiu?

XXXII. Mes ja’m sembla ohir recla¬
mar als filosofs: «quina vergonya! (sento
que criden), quina vergonya de viure en
l'error, en l’ilusié, en l’ignorancia?» — Y no,
bona gent; es cosa propia de l’home. No pot
ser cap vergonya pels qui son nats, han si¬
gut educats y afaygonats aixis. Obehir a la
propia naturalesa no pot ser de cap manera
una dissort, a menys que trobeu que l’home
sia de planyer perque no pot volar com
l’aucell, caminar a quatre potes com certs
animals, o portar banyes com lo brau. Al¬

Sed mihi
videor audire
reclamantes
Philosophos.