OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 63 tisfacciò y llur existencia es una mel melada. Gracies a mi, son ditxoses. Si la cosa vos sembla ridícola, examineu si no val més passar la vida d'una manera agradable mercès a una dolça follía que no pas cercar, com se sol dir, una biga pera penjarshi. Ademés, la mena de descrèdit en que cauen aytals aixalabrats, per ells no es res, senzillament perque son inconscients. Nos’ adonan de res y fins adonantse d’alguna cosa no ’n fan cas. Que una pedra vos caygui sobre ’l cap, aixd es un mall... però la vergonya, l’infamia, l’oprobi, les injuries son nicieses per qui no les sent. Què vos en dona de que tothom vos xiuli si vosaltres vos aplaudiu? XXXII. Mes ja’m sembla ohir reclamar als filosofs: «quina vergonya! (sento que criden), quina vergonya de viure en l'error, en l’ilusié, en l’ignorancia?» — Y no, bona gent; es cosa propia de l’home. No pot ser cap vergonya pels qui son nats, han sigut educats y afaygonats aixis. Obehir a la propia naturalesa no pot ser de cap manera una dissort, a menys que trobeu que l’home sia de planyer perque no pot volar com l’aucell, caminar a quatre potes com certs animals, o portar banyes com lo brau. AlSed mihi videor audire reclamantes Philosophos.