OCR
LIV J. PIN Y SOLER se vulgo Religiosos ac Monachos appellant... que no hem traduhit per monjos, sino per frares, perque en realitat Monjo vol dir solitari, únich, y que ademés los Monjos y Monjes rarament han sigut polemistes, sino contemplatius, mentres que frares dençà de St. Francesch qui ‘ls donà ’l nom: frati, fratelli (germans) son precisament los religiosos de qui Erasme parla. Funigeros frares de la corda, del cingol, cordelers; Coletas, recolets; Minores, menors; Minimos, mínims; etc., etc. Tots ells religiosos ensenyants, exegetes, predicadors, heralds y mantenedors de la pura Doctrina; y en quant a la forma general de l’obra també notaréu qu'Erasme no l’escrigué dividintla en capitols; ne feu lo que en son temps era molt de moda, una Declamaciò, una prosa tota seguida. Hem adoptat eixes divisions, ja en 1765 inaugurades per Meusnier de Querlon, perque, sense alterar lo text, li donan més ayre, lo fan més llegible, y n’hem separat devegades certs periodes perque positivament n’hi ha que a Erasme li eixiren una miqueta massa atapahits. Fins pera traduhir ab la major justesa possible lo titol de la composicié original observaréu que: «Moria ENKOMION, STULTITLZ LAUS», pot ser traduhit per: ENCOMI DE LA BOGER{A, LLOANGA DE LA STULTICIA, ELOGI DEL BON HUMOR,