Page 50 [50]
OCR
XXXVIII J. PIN Y SOLER malgrat Luther, la seva vida de capellà catòlich... emancipat, si ’s vol, però vivint y morint en lo sí de la Religió en que era nat y que havía professada; constant en ser pêls alemanys, fins sense proposarsho, lo que encoratjats y protegits per Nicolau V havíen sigut Bessarion y Llorenç Valla per l’Italia!, lo que Budé fou pêls francesos, y Antonio de Lebrixa pêls castellans; un promotor del Renaixement. Fugint dels grans centres, hont lo brugit era massa ensordidor, Erasme ’s retira a Basilea arredoçantse a les prempses del seu amich Froben qu’editava ’Is seus llibres, a casa de qui veya llibres dels altres, ocupat sempre en correccions de textes antichs, en traduccions d’autors grechs, en feynes qu’eren la seva delicia, que li recordavan los dies passats a casa de son altre amich l’editor y estampador Venezia Aldo Manucio..., car en realitat Erasme era, més que altre cosa, un literat a qui, després de llegir Ciceró o Llucià, feyen fàstich les subtilitats de Duns Scott o d’Ocam, un moralista més que un teòlech, un moralista, però, que acceptava la Fe, tot y preferintli la Rahé. A Basilea, en gran part, a més dels seus Valla, qui a sa mort en 1455 deixava 5,000 volums a la Biblioteca del Vaticà.
