OCR
BREU COMENTARI XXXVII l Alemanya uns escamots de frares exclaustrats que donavan arreu lo trist espectacle de la depravaciò de llurs costums. Erasme lluyta encara, publica ’1 seu llibre del Lliure arbitri, que Luther ataca y condemna, responent ab altre llibre titolat lo Serf arbitri... y en mitj d’aquelles foguerades d’odis, que arreu s’encenen y de les quals Erasme havía sigut un dels causants, tot se li torna combatre als qui ja eren enemichs seus declarats, als qui obertament s’havien separat de of allé quell havia satirisat. Es evident que la Reforma ’s feu poderosa en terres alemanyes perque nobles y burgesos volien sobre tot quedarse ab los bens de Piglesia catòlica; y que, de conseqüent, tingué més ample basis que ’Is pamflets d’Erasme; també ho es que les seves facecies no foren Púnica causa de la ruptura dels Reformats ab Roma; pero tal part hi tingué Erasme, que fins avuy dia, escriptors d’ara, escriptors Protestants, l’inclouen entre ‘Is grans homens de la Reformation, y devant la nostra vista tenim lo llibre de Ephraim Emerton titolat Erasmus of Rotterdam en que se li tributa un honor que si ell visqués lindignaría, car positivament Erasme no fou protestant, no tingué pêls qui ho foren cap mena de benevolensa, continuant,