Page 28 [28]
XVI J. PIN Y SOLER
tes, «ningú ’ls habita sense que la mort o una
malaltia incurable n’hagi sigut la conseqiien¬
cia», diu ell sovint.
Y que Erasme no exagera, ho corroboran
altres escriptors, ho corrobora Rabelais, qui, ab
son llenguatge pintoresch, truculent y plé de
vida, diu de Montaigu «...si j’étais Roi de Paris
le diable m’emporte si je ne mettais le feu de¬
dans» y per boca de Ponocrates: «Seigneur, ne
pensez pas que je l’aye mis au collége de
pouillerie qu’on nomme Montaigu.» !
Pera major mal-any, Erasme a Montaigu hi
agafa les febres, y pera tréureseles de sobre
deu retornar a Cambrai, anant a passar una
temporadeta al camp, a casa del seu amich
Battus, secretari comunal de Bergues y amich
d’altre molt car amich seu, l'abat de Sant Ber¬
tin, germà del seu prelat.
Erasme es ja l’autor de Anti-barbres, que pri¬
mitivament havía intitulat De belles-lletres,
també ha escrit un elogi fúnebre en honor de
dama Bertha de Heyen, una senyora viuda, de
Ter-Gouw, que sempre l’havia ajudat y Pama¬
va com a sos propis fills; travallava llavors en
Menyspreu de la Mort y a moments perduts
feya versos, qu’ell preferia a la seva prosa...
1 Rabelais, ed. Burgaud, 1857. T. I, p. 146.