Page 28 [28]
OCR
XVI J. PIN Y SOLER tes, «ningú ’ls habita sense que la mort o una malaltia incurable n’hagi sigut la conseqiiencia», diu ell sovint. Y que Erasme no exagera, ho corroboran altres escriptors, ho corrobora Rabelais, qui, ab son llenguatge pintoresch, truculent y plé de vida, diu de Montaigu «...si j’étais Roi de Paris le diable m’emporte si je ne mettais le feu dedans» y per boca de Ponocrates: «Seigneur, ne pensez pas que je l’aye mis au collége de pouillerie qu’on nomme Montaigu.» ! Pera major mal-any, Erasme a Montaigu hi agafa les febres, y pera tréureseles de sobre deu retornar a Cambrai, anant a passar una temporadeta al camp, a casa del seu amich Battus, secretari comunal de Bergues y amich d’altre molt car amich seu, l'abat de Sant Bertin, germà del seu prelat. Erasme es ja l’autor de Anti-barbres, que primitivament havía intitulat De belles-lletres, també ha escrit un elogi fúnebre en honor de dama Bertha de Heyen, una senyora viuda, de Ter-Gouw, que sempre l’havia ajudat y Pamava com a sos propis fills; travallava llavors en Menyspreu de la Mort y a moments perduts feya versos, qu’ell preferia a la seva prosa... 1 Rabelais, ed. Burgaud, 1857. T. I, p. 146.
