Page 17 [17]
OCR
BREU COMENTARI V llengües, estudià Jurisprudencia... s’ana fent un home sério!. Un dia li escriuen dientli que ja es liure, que la seva estimada es morta... y ’] pobre minyó, al llegir tan crudel noticia (falsa), somicant, fents’ho repetir moltes vegades, acaba pera renunciar al mon, a ses pompes y a ses obres... entra en Religió, rep ordres sagrades, se fà Capella! Pero l’home s’anyora, anyora ’ls sitis hont havia sigut ditx6s, y quan menys l’esperavan, se presenta al seu poble, trobantse... ab un fill que no pot llegitimar, ab una estimada que no pot fer sa muller. 1 Serio y seria son mots tan catalans com amor y furor, casa y cara; mes alguns modernistes, pera fer més catalanesch han adoptat fa uns qúants díes seriós y seriosa, que son un flagrant galicisme. En hora bona que ’s prenguin de les llengues extrangeres mots que ‘ns manquin, car també ’ls escriptors extrangers ens prenen paraules nostres; pero la mania, la stulticia de no usar certes paraules catalanes, senzillament perque tenen igual forma gráfica que ’1 mateix mot en castellà, es una petitesa, una cosa ridicola. Ab l’agravant, en eix cas especial, de que la terminació os en català dona sempre un sentit extensiu. Aixî verdés vol dir quasi vert, tirant a vert; blavós quasi blau; negrós, no del tot negre, y, de consegüent, seriós voldria dir quasi serio. Observi qui més partidari sía del seriós, si may cap català, al parlar seriament, diu: va de seriós, parlava de seriós, sino va de serio jcreguim!, li parlava seriament. Advertint que eixos modernistes cometen l’inconsegiiencia de escriure el, article castellà, en lloch de lo, que sempre s'ha escrit en la nostra lengua.
