Sa mare fou una joveneta anomenada Mar¬
garida, filla d’un metje de Zevenbergen, un
poblet tocant a Breda (la del famós Cuadro
de las lanzas); son pare un jovenet fill d’uns
Gheraerd, de Ter-Gouw (la dels famosos format¬
ges de bola) vora °l bras menor del riu Issel,
a tres hores de camí de Rotterdam... No ’s
veu donchs res de part de mare ni de part de
pare que s’assembli a Erasme, que s’adigui a
Desideri, que s’avingui ab Rotterdam.
L’enamorat doncell qu’havía donada paraula
de casament a Margarida, per més que suplicava
no podía obtenir lo consentiment dels seus pares
(Elíes y Caterina), que, tenint nou altres fills,
pera no mimvar llur dot, volien que ’1 desè fos
capella.
Desesperat per l’oposicié paterna, no gosant
confiarlos la situacié en que la seva estimada ’s
trobava, sentint que ’1 seu idili se li tornava tra¬
gedia, prengué la determinació dels débils...
Fugi! S’allunya de la seva terra nativa, se’n
anà a Roma esperant poderhi viure fent de
copista, d’antiquarii, com ne deyen llavors dels
qui, malgrat la nova invencié de l’imprenta, con¬
tinuavan copiant llibres a la ploma, en compe¬
tencia ab los qui ’n corretjien péls estampadors,
que ’s deyen librarit... Y a Roma, tot travallant
manualment pera guanyarse ’l pa, aprengué