Page 209 [209]
OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 141 trant un jovenil ardor, llençar la moneda, fatigarse, no recular may pera barrejar les lleys, la religió, la pau, humanitat, trobantse certs savis aduladors que qualifican eix zel, de pietat, de coratge, volent probar que es lícit desenveynar un arma homicida y ser al mateix temps un cristià perfecte. LX. No sabría dirvos si eix exemple ha sigut donat o imitat per certs bisbes d’Alemanya que, renunciant al culte, a les benediccions y altres ceremonies, viuen com uns sàtrapes y consideran covardía remetre llurs animes a Deu en un Iloch que no sia un camp de batalla, y ’ls sacerdots senzills, pera no ser menys sants que llurs prelats, combaten, pugnan, plens d’un bèlich ardor per la defensa de llurs delmes, a l'espasa, al dart, a pedrades... ab tota mena d’armes. Ab quina traça saben trobar paperots antichs hont se llegeix que llurs bons clients deuen quantitats superiors al delme! En quant a llurs obligacions envers lo poble, que poden llegirles per tot, no sen preocupan. Llur tonsura no ‘ls adverteix de que ’l sacerdot deu esser franch de totes les concupicencies, que no deu pensar més que en les coses del Cel. Eixos plahents Equidem incerta sum...
