OCR
ELOGI DE LA FOLLfA 121 al punt de que pretenen que Magister noster ha d’escriures sempre ab lletres. capitals, y que si alga osa dir per inversió Noster Magister eix tal ha comés un crim de lesamajestat teològica. LIV. Los més ditxosos després dels tedlechs son los qui s’anomenan vulgarment religiosos y monjos, qualificacions: molt falses, car mhi ha que no tenen religió y moltissims que sempre son a ciutat t. Uns y altres serien la gent més desastrada si jo la Follia no ‘ls ajudés de mil maneres. Encara que ningú ‘ls estimi, fins al punt de que trobarlos pel carter sfa signe de mal auguri, viuen contents d’ells mateixos. Comengan per considerar com ‘lo cim de la pietat no saber de lletra, després, al bramar com ases cantant llurs psalms, dels quals saben lo nombre, pero no ’l sentit, s'imaginan que delectan les orelles de la Divinitat. Molts n’hi ha que treuen profits de llur bruticia y de llur mendicitat y per totes les portes se ‘Is veu captant. No hi 1 Monjo en realitat vol dir solitari, y en català no s'ha aplicat may d'una manera general pera designar persones consacrades a la Religió, més que aplicat a les dones. Sempre. sha dit monjes y frares, rarament monjes y monjos. Per eix motiu hem traduhit per frares la paraula monachos. 16 Ad horum felicitatem proxime accedunt, ii qui se vulgo Religiosos ac Monachos appellant...