OCR
ELOGI DE LA FOLLIA Riy llurs adversaris més aviat per llur vida y per llurs miracles que no pas per llurs silogismes, y que, per altre part, llurs adversaris, essent com eran filosofs pagans y jueus, ni un sol hauria comprés lo que volia dir Scot ab la qiiestiò quodlibetaria!. Avuy dia mateix, quin paga, quin herétich no cediria devant eixa allau de subtilitats incomprensibles, a menys de ser prou insolent pera mofarsen o prou desprovehit de rahonaments capciosos pera sostenirlos? En qual cas resultaria com si un magich lluytés ab altre magich, o si dos combatents se servissin tos dos d’una espasa encantada; seria feyna inacabable, la tela de Penélope. A mon parer, convindria que tals personatges anessin a guerrejar contra ’ls Turchs y ‘ls Sarrahins, en Iloch d’enviarhi batallons que ja fa temps combaten sense éxit. Tota la colla dels Scotistes tan baladrers, dels Ockanistes tan tocuts, dels Albertistes tan invencibles; tota la turbamulta dels sofistes, veurfeu, n’estich ben segura quina batalla més plahent armavan, una brega com may se ’n hagi vista. Qui tindria prou serenitat pera no inflamarse al foch de llurs 4 Les qüestions quodlibetaries escollides y posades com les entenia l’autor eran causa de discussions interminables.