posa unes pedreries falses. Com sabia comp¬
tar molt bé, li feu creure que, no solament
aquelles pedres eran fines, sino d’un preu
inestimable. La jove esposa fou ditxosa
guardant preciosament aquells trocets de
vidre com si fossin diamants, y °l seu ma¬
rit s’estalvia un gran dispendi profitant
de l’error de sa muller, que li estava tan
agrahida com si hagués rebut presents ri¬
quissims.
Quina diferencia trobeu entre ‘ls qui din¬
tre lantre de Plató oviran solament l'imatge
dels objectes, sense desitjar res, estant però
satisfets d'ells mateixos y eix varó prudent
que surt de l’antre veyent les coses en llur
verdader aspecte? Si ’1 Mycillast de Llucià
hagués pogut imaginarse continuament
qu’era rich ja no li calía res més pera
ser ditxós. No hi ha donchs cap diferencia
entre “Is qui tenen enteniment y ‘Is qui
no ’n tenen, y si n’hi ha, es en favor d’eixos
últims. En primer lloch, Hur felicitat es
obtinguda ab poca despesa, car reposa so¬
lament sobre la persuasió, tenint encara la
ventatja de que es una felicitat per Vistil
de la de molts altres.