OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 91 no hi hauria relacions socials soportables sense ella. XLV. «Es gran desgracia ser enganyat», me direu sens dupte. Al contrari, es major desgracia no serho. Eix erro groller dels homens prové de creure que Ilur felicitat esta en les coses mateixes. Dependeix, al contrari, de la Opinió. Les coses humanes son tant diverses que ’s fa impossible saber res d’una manera certa, com ja ho han dit molt be ’ls meus Académichs, eixos filosofs tant modests; y si arribem a saber alguna cosa, potser sia en detriment de la nostra felicitat. L’esprit de l’home es de tal natura, que la mentida hi arrela més fàcilment que la veritat. Ne voleu una proba convincent? Entreu a escoltar un sermò, y observeu que si ’s tracta de coses sèries, tothom badalla o. dorm; pero si ’1 qui baladra (excuseume, volia dir si ’1 qui predica) com sovint succeheix, conta una histoyia de lladres, tothom escolta, tothom bada la boca. Igualment si ’s celebra la festa d’un Sant una mica fabulòs y poétich, com per exemple Sant Jordi, Sant Cristòfol o Santa Bàrbara. Repareu que son més enlayrats, que reben més fervents homenatges que si ’s tractés de Sant Pere, de Sed falli, inquiunt, miserum est: imo non falli, miserrimum.