OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 85 produhit per la mancansa de rahé, puig los mortals fan vots pera ser preservats de Tot menys de la meva influencia. Mes de què ’m servirà aventurarme sobre Pocceà de les supersticions? Cent llengues que tingués, cent boques y una veu metdlica no m’abastarien pera descriure totes les varictats ni enumerar tots los noms de la Follíat. Son tantes les extravagancies de la superstició, que fins los mateixos capellans les admeten, cultivantles pel profit que ’n treuen. Si un varó virtuós e inoportu s'aixeca y proclama les següents veritats: «no faràs mala fi si vius honestament; te seràn perdonades les teves faltes si afegeixes a la moneda que donis, l’horror del pecat; si plores, si pregues, si dejunes, si cambies enterament de conducta; aquest Sant te protegirà, si imitas la seva vida». Qu’un virtuós varó enuncihi eixes veritats o altres per l’istil, y ja veuréu quin desfici entre ’ls ditxosos mortals! Assentem en la Ilista dels qui ’s creuen serho, als qui ans de morir se prenen la molestia de descriure minuciosament la pompa de llurs funerals: tants ciris, tants manteos, tants chantres y ploradors, com 1 Virgili.