OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 83 los perjuris, disbauxes, disputes, homicidis... que tantes perfidies y traydories com ha comeses ja son pagades. Què voleu de més dement, no, m’erro; qué voleu de més ditxés qu’eixa gent que, recitant cada dia set versicols del psalteri, se prometen la felicitat suprema? Advertint qu'eixos versicols magichs foren indicats a Sant Bernat, segons sembla, per un dimoni mofeta, y més aturdit que maliciòs, car lo pobre diable se deixà pescar en sa propia xarxia!. Y semblants follies que quasi m’avergonyeixen, son adoptades pel públich, aprobades pels qui ensenyan la religió. D’aqui ve la costum de que cada pais tingui ’1 seu Sant particular, ab les seves atribucions y ’1 seu culte propi. L’un cura de mal de caixal, laltre deslliura sense dolor les dénes parteres, aquest fa trobar los objectes extraviats, laltre socorre als nàufrechs, aquest es protector del bestiar. Hi ha imatges que tenen diverses prerogatives. XLI. Y qué creyeu que se ’ls demana a 4 Lo diable, diu la llegenda, trob4 un dia a St. Bernat, a qui innova qu’ell savia set versicols que possehien la virtut maravellosa d’assegurar la felicitat eterna a qui’ls recités diariament, mes com sia que 1 diable s’obstinés en no dir quins eren, lo sant se mofa dell recitant cada jorn tot lo Psalteri de cap a cap. Verum ab his Divis quid tandem petunt homines, nisi quod ad stultitiam attinet?