OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 81 les Furies que no pas cosa de l’amable Follia. XL. Altres que son ben bé de la mateixa farina: los qui ’s plauen a escoltar o a contar miracles y monstruoses falornies. No ’s lagan may de recits sobre ’ls espectres, les animetes de laltre mon, los inferns y altres maravelles. Com més la cosa s’allunya de la veritat més la creuen y més llurs orelles se ’n troban dolçament peçigollades. Llurs quimeres contribueixen a ferlos passar l’estona d'una manera agradable, y pels capellans y predicadors son una déu de beneficis. També classificarém en eixa categoría als qui alimentan la stulta però dolça convicció de que rellucant per atzar l’ estatua o la pintura de Polifemos Christoforost no ’s moriran aquell dia, aixi com als qui creuen que invocant la estatua de Santa Barbara en los termes prescrits, eixiràn d’un combat sense ferides o als qui asseguran que visitant a Erasme certs díes, o que ab certs y determinats ciris y certes y determinades oracions aviat seràn richs. Aixís com tenen un segon Hippolyt, fan de St. Jordi un * Anomenat així per la seva grandaria gegantina. II Cæterum illud hominum genus haud dubie totum est nostræ farina...