OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 21 poch coneix la vergonya, ni la por, ni l’ambició, ni la gelosia, ni l'amor, y fins si arriba al complert embrutimént, no pot caure en lo pecat, segons afirman los teòlechs. Oh virtués arxi-foll, recapitula donchs tots los afanys que ’t torturan dia y nit, ajunta en una garba tots los inconvenients de la teva vida y compendras per fi de quantissims mals jo deslliuro als meus adeptes. Y encara més: no solament los folls sempre estan de bona humor, cantan y riuen, sino que per tot hont van, portan lo pler, l’alegria, y la joia, com si ‘Is Deus en llur bondat los haguessin fet nàixer únicament pera rejoir la tristesa de Vhumana_ existencia. Com conseqüencia, mentres los homens sensats sospitan los uns dels altres, tothom considera als meus protegits com a bons amichs, cercantlos, regalantlos, amanyagantlos, fins ajudantlos y perdonantlos tot lo que diuen, tot lo que fan. Tothom los vol tant de bé que fins los animals selvatges per un instinct natural de llur innocuitat, se guardan de ferlos mal. Se troban realment baix la salvaguarda dels Deus y particularment baix la meva. Tothom fa donchs bé de respectarlos.