OCR
ELOGI DE LA FOLLIA E7 nis, tractats, alliances, lleys, arts, diversions, travalls... me manca lhalè! Plutus, en una paraula, regeix tots los interessos públichs y privats dels homens. Fins, perque no dirho?, sense la seva intervenció tot eix aixam de divinitats poètiques, y “ls Deus superiors en persona, no viurien, o, fent vida casulana, perderien tot prestigi. Aquell a qui Plutus vol mal, ni la proteccié de Pallas. podra salvarlo; en cambi un que li sia grat pot mofarse del gran Jupiter ab tota sa fatxenda de llamps encesos y trons rodoladors. No he brotat del cervell del meu pare com brota del cervell de Jupiter la feréstega Pallas. Mon pare ’m feu naixer de la nimfa més joliua, més alegre, més encisera; me donà per mare, Neotetes!. No hi estava nusat pels tristos lligams del matrimoni que produhiren eix ferrer desgarbat y ranco anomenat Vulca; sino que li estava unit pels espaumes delectables de lamor, com diu lo-bon Homer. Mon pare, fixeushi bé, no es lo Plutus que ja tenia un peu a la fossa y caminava desma ?, descrit per Aristofanes; es lo Plu