Page 78 [78]
OCR
Quam ob rem autem hoc insolito cultu prodierim hodie... IO DESIDERI ERASME tan amables y gays que tots m’heu semblat ubriachs ab néctar dels deus Homérichs barrejat de nepenthat, mentres que suara, veyentvos en vostres banchs, inquiets y concirosos, semblavau gent escapada de l’antre de Trofoni...? Així com lastre Sol, al mostrar a la terra sa faç esclatant y radiosa, o així com després d’un hivern fredorós retorna la primavera portada pels zèfirs, y que tot muda d’aspecte, la natura rejovenida, ornantse de rialleres coloraynes... aixi, al véurem, vostres visatjes s'han trasmudat. He conseguit ab ma sola presencia lo que ’ls grans oradors no obtenen ab llurs discursos estudiats y pomposos. Ells se prenen gran fatiga pera fer esbargir les amohinoses fatilleríes que vos porten cap-ficats, y jo, jo la Folla, no he fet més que mostrarme, m'heu vista, y desseguit heu somrigut. II., En quan al motiu que ’m fa venir devant vosaltres tan estranyament enjiponada, vos lo diré incontinent si ’m feu la 1 Planta a la que s’atribuhîa la virtut de desvaneixe la tristesa. Herba que vino infusa letitiam parere dicta. Hom. Odys., IV. 2 Qui penetrava en l’antre de Trofoni pera consultar l’Oracle n’eixia trist per mentres vivia.
