NCARA que ‘Is tro
È de me vulgo
vulgars mortals mortales lo¬
enrahonin mal quuntur, ne¬
4 2 que enim sum
de mi, car no ig- nescia...
Į noro fins a quin
punt ma divini¬
tat es bescanta¬
da adhuc pels
Ñ j qui son més folls,
lo cert es que jo
solament, jo, la
Follia, tinch lo
cass poder de rejoir
deus y homens, y ’l fet de que apenes he
comparegut al mitj d’eixa nombrosa re¬
unió pera pendre la paraula hagi resplandit
en les vostres cares una hilaritat insòlita,
n’es proba evidentissima... Vostres fronts
s’han desarrugat, heu aplaudit ab riurers