Page 75 [75]
OCR
ELOGI DE LA FOLLfA 7 brí mofeta, y fins la de fer riure ab tal que la seva burla no degenerés en frenesia, resultant molt singular lo delicats d'orella que la gent se torna, sobre tot en qüestions de Religió. Hi ha persones a qui les més horribles blasfemies sobre la Divinitat causan menor indignació que la més ignocent platxeria sobre un prelat o un princep, sobre tot si d'ell ne treuen medis de prosperar. Fer la crítica de la especie humana sense bescantarla no es agresiò, més aviat es cosa instructiva. Observis també que jo °m critico molt sovint a mi mateix y que no esceptuant de la meva sàtira cap condició social, dono proba de que no parlo pera agraviar a un home determinat, sino per l'aversié que tinch al vici. Si donchs algú s'aixeca cridant que Vhe ferit, ell mateix haurà confessat qwes culpable, o la seva temensa de que puguin creure que ho es. Sant Geroni en persona ha satirisat ab gran llibertat y acrimonia, car sovint cita noms de persones, mentres que jo no anomeno may a ningú, ablanint sempre ‘ls termes de la diatriba, per qual motiu tot lector de bon seny compendré qu’ he volgut més aviat divertirme que no pas mortificar. No he agitat com Juvenal la sentina absconsa del vici, he parlat més dels ridicols que de les turpituts... Y pera terminar: si encara queda algú que no vulgui calmarse ab les rahons que prece
