donchs, volent ocupar lo meu esprit, y sense co¬
moditat pera consacrarme a tasques que dema¬
nessin gran atenciò, sé m'acudi compondre eix
ELOGI DE LA Forrfa.
«Quina deesa Pallas t'ha inspirat semblant
idea?», me diràs sens dupte... La senzilla coin¬
cidencia de que ’l teu gentil nom de familia sia
tan paregut a Moriat que es lo nom donat pels
grechs a la Follia, y no perque tingas cap relació
ab eixa deesa, car tothom convé en que nets gran
enemich.
M'ha semblat també qweix esbarjo del meu
esprit, enjolivat ab certa dosis d’erudiciò y bon
gust, podia resultar una facecia no desplaenta
a qui, com tu, sap riure qual altre Demòcrit, a
qui per l’altesa de l’inteligencia sap enlayrarse
per demunt del vulgo, a qui la dolçor inefable y
lamenitat del carácter dona ocasió de mostrarse,
tots los dies, home de totes les hores?.
Accepta donchs eixa declamacioneta, en recort
del teu amich, y com, essente dedicada, ja es
cosa més teva que meva, prenne la defensa, car
no mancaràn detractors que la censurin dient que