travalls importants, troba encara temps pera
respondre a tants homens distingits que de
totes les ciutats d’Europa li escrivien, respo¬
nent també ab frase indignada als qui de per
tot l’atacavan, fins que, sentintse ja fatigat, no
creyentse segur a Basilea, hont la Reforma ha¬
via fet gran presa, decideix anar a Friburg pera
terminarhi sos dies en pau.
Va a Friburg, però no s'hi troba bé: l’humi¬
tat lo perjudica, hi té fret del cos y de l'esprit,
li mancan la familia Froben, l’olor de la tinta
d’imprempta, la remor de les prempses, la vo¬
luptuositat de la lletra fosa, del llibre estampat
de nou, y gemegant, queixantse, acaba per tor¬
nar a Basilea, d’ahont ja no surt sino pera ser
portat al fossar lo dia 12 de Juliol de 1536.
La seva mort fou la d’un just, y malgrat los
seus grans sufriments, conserva ’] bon humor
fins a l'hora extrema. Uns quants díes avans de
morir, havent entrat a la seva cambra Geroni
Froben, Bonifaci Amerbach y Nicolau Epis¬
copus, notant qu’eran tres, com los tres amichs
de Jacob, los digué somrient: «per qué no es¬
quinseu les vostres vestidures? per qué no cu¬
briu de cendres los vostres fronts?»
L’ohfen suspirar, invocar lo dolç nom de Je¬
sús: «Jesús, pietat per mí! Senyor, poseu un ter¬
me al meu martiri!» exhalant son derrer sospir