per un salari havia malehit lo poble de Deu,
y ’l pobre Erasme, que s'anava fent vell, que
may estava del tot bò, viu desesperat.
Aquella pau qu'ell sommiava en lo si de Mi¬
nerva, en lo camp ditxdés de les Belles-lletres,
venien a pertorbarla aquells Saxons y Suissos
qu’ havien prés tragicament les seves face¬
cies, les seves satires contra ’ls frares, contra
les imatjes, les indulgencies y la potestat Pon¬
tificia.
Cada dia se sent més atuhit, escriu epistoles
més desesperades, car la «Reforma» ja no era
qüestié de disciplina, de corretgir costums
conventuals o procediments eclesiastichs; s’ha¬
vía fet qüestió teològica, o, més propiament,
qüestió entre teòlechs, disputa entre anti¬
llatins y.llatins, imperialistes y papistes, güelfs
y gibelins...; s havía fet qüestió política, qüestió
social, qüestió económica.
Tant ş'havíen amarat de Protesta totes
les classes socials, que en 1524 los minayres de
Mansfeld van fins al extrem de les premises
sentades per Luther, inaugurant a lEuropa
central lo sistema de les vagues. No volen tra¬
vallar sino en tals y quals condicions, volen la
mina pel minayre (com les grevistes d’avuy dia),
se burlan de Luther y dels seus anatemes.
Luther crida y tempesta, y ell, un revoltat,