posa a travallar vivint en companyia dels
Froben.
La seva dèria, però, d’anar a Roma no minva;
al contrari, es avivada per les falagueres noves
que reb dels amichs romans.
Lleó X regnava, y ’ls savis joihen de gran
favor. Sadoleto y Bembo, eren secretaris apos¬
tòlichs; Beroaldo jove era bibliotecari del Vati¬
cà, Joan Lascaris y Marco Mussurus eren invitats
a fixarse a Roma pera ensenyarhi ’l grech.
Escrivien a Erasme que l’Elogi de la Fo¬
llia era llegit per tothom y que ’l1 Sant Pare
n’havia ‘rigut dihent: «mostre Erasme també té
un grà de follia» y ell, ben impressionat,
dedica a Lleó X les «Epístoles de Sant Geroni»
saludant al Sant Pare com a un princep qu’ha
de fer regnar la Pau y la Concordia; essent
positiu que la vida a Roma en 1515, dos anys
avans que hi anés Marti Luther, semblava un
idili. Tot eren belles lletres, belles arts, con¬
tentament y gaudi! Tot eren auguris de temps
ditxosos, de jornades tranquiles, que ’ls scien¬
ciats podrien dedicar al Renaixement de lo
oblidat durant aquells anys de terrible lluyta,
que ditxosament terminavan!
En lo que respecta a Erasme, aquells anys
(1515 al 1518) son los anys de la seva més gran
anomenada, car l’entusiasme per la seva per¬