OCR
BREU COMENTARI XXIII Lleó X, ab Pietro Bembo, ab tots los homens distingits de la Cort Pontificia y particularment ab lo Cardenal Domenico Grimani, de qui fou tant ben rebut que, al visitarlo, lo Cardenal feu aixecar a son nebot, un arquebisbe, y feu seure a Erasme al seu costat. Essent de notar que Erasme a Roma no més s’ocupés de relacions socials y de llibres, passant indiferent devant les obres d’art y ’ls aspectes de natura, car al parlarne, y no sols de Roma sino de l’Italia en general, may se li acut una observació que demostri sorpresa o entusiasme, semblant en eix punt a Rabelais, que no més vegé a Roma la ville la plus moinante de toute la moinerie, semblant a Luther, que hi ana lany després, s'hi estigué quinze dies, y ’n surti dihent que a Roma no més desitjavan: «or vell, dona jove y curta missa». A Roma en aquella estada fou oferta a Erasme la gran Penitenciaria, que ’l feya membre del Sagrat Collegi y qu’ell rebutjà, perque en realitat, lo que més li agradava eren los Hibres y les converses ab savis. Va a Venezia, hont passá díes verament interessants en companyia del gran impressor Aldo Manucio, que ’1 rebé com de la familia, hont se queda mesos y mesos fent estampar llibres, corretgintne, ubriagantse ab l’olor de la tinta