Pagina 27 [27]
BREU COMENTARI XV
no hi ha medi de Iligar solidament per mor de
la detestable incuria d’Erasme en lo tocant a
dies, mesos y anys.
Monsenyor Henri de Bergues, sia perque anava
perdent l’esperanca de ser fet Cardenal, o per¬
que, emprendat de les bones disposicions d’Eras¬
me, comprengués qu’era gran llàstima tenirlo
reclòs en un cércol tan modest com lo de la
seva Casa, cedint potser a instancies del seu
secretari... consent un dia en donarli la volada,
en enviarlo a Paris pera que s’hi fes ben savi,
recomanantlo al Director del colegi de Montai¬
gu, ab la promesa d’una pensi6... que per cert
may li servi ab gran regularitat.
A Montaigu, que dirigia en aquells dies un
frare anomenat Joan Standonck, un home
atrabiliari y sense compassié, Erasme s’hi re¬
fermà en lo seu odi a la vida claustral, no per¬
donant may més als frares les hores tristes que
li havien fetes passar durant les belles anyades
de sa jovenesa.
Cal llegir sa correspondencia pera ferse car¬
rech de certes interioritats conventuals esgar¬
rifoses, sobre tot per qui sia bla de pell o deli¬
cat de boca, car, en suma, les miseries que
retreu Erasme son principalment de l'ordre
físich: pa duríssim, ous podrits, peix pudent,
aygua de pou, jasos mesquins en llochs infec¬