Allí ’s feu gran amich de son condeixeble
Guillem Herman, de Ter Gouw, molt aplicat
nebot de son altre amich Cornelius Verdenus;
alli començà a donar volada a les composicions
epistolars en que fou mestre; d’aquells anys da¬
tan les seves primeres epistoles a companyons
y amichs, les seves disertacions y entusiasmes
per Lorenzo Valla, llavors celebérrim a Italia
sa patria y admirat arreu... Però la vida del
Convent no li probava, diu «que hauria trium¬
»fat de soh anima mes que ningú ’s dona son
»propi cos y que no podia resistir aquella ma¬
»nera de viure».
Erasme tenía. 19 ó 20 anys quan Monsenyor
Henri de Bergues, arquebisbe de Cambrai, lo
deslliura de la clausura prenentlo a prop seu en
qualitat de Secretari. Eix prelat, que postu¬
lava ’1 capell Cardenalici y necessitava un bon
llatinista pera escriure a Roma, lo feu venir al
seu palau guardantlo prop de cinch anys... y,
segons sembla, ell fou qui l’ordenà sacerdot lo
25 de Febrer de 1492...
Beatus Rhenanus y Joan Herold diuen, però,
que Erasme anà a Cambrai jam sacris ini¬
tiatus, y ell mateix en una epístola parla del
bisbe David, fill bord de Felip lo Bò, qui,
essent bisbe d’Utrech, li havía conferit ordes
sagrades...! Son minucies, caps deslligats que