Page 24 [24]
XII J. PIN Y SOLER
Orfe de pare y mare, Erasme ’s troba baix la
tutela d’uns amichs de son pare, entre ’ls quals,
d’aquell Pierre Winckel, mestre d’escola, y, sia
perque ’ls tutors no sabíen administrar, perque
no eren probis, o perque volien deslliurarse de
responsabilitats, començaren ja en aquells díes
a predicar a llur pupil l'horror del mon, lo con¬
venient que fora pera la seva ànima seguir la
carrera eclesiàstica.
Conseqüents ab lo que aconcellavan a lur
pupil, l’envian a Herzogenbusch (Bois le Duc) a
un convent, encarregant als superiors que de
grat o per forca li fassin pendre l’estat ecle¬
siàstich... a ell y a un altre minyò... que certs
biògrafs han cregut germà seu, per una metà¬
fora, un passatge hont Erasme anomena frater
al seu company. Ell, en la curta autobiografía
qu’escrigué, es molt sobri d’esplicacions, y per
respecte, per pudor, no parla més que lo indis¬
pensable de sa mare Margarida. No més diu
que després de posarlo al mon visqué molt reti¬
rada y que son pare may més torna a intimar
ab ella nunquam tetigit eam.
En cambi, tot y no dient quasi res sobre son
pare y sa mare, molts anys després de llur mort,
en una carta a Lambert Grunius, secretari apos¬
tòlich, parla ab grans detalls de la seva estada
en aquell Convent de Bois le Duc, Recorda so¬