Page 79 [79]
OCR
ELOGI DE LA FOLLIA II mercé d’escoltarme. No reclamo però l’atencid ab que escolteu als vostres predicadors; m’acontentaré de ser escoltada com los jotglars y bufons que per les grans places y firals vos fan riure... o be escoltéume com lo nostre dilecte Midas escoltava la música de Pant, car m'es vinguda la fantasía de fer un bri la Sofista devant vosaltres, y no com eixos pedants qu’avuy corren, que solament inspiran a la jovenalla espinoses falornies ensenyantlos a disputarse com si fossin desenfeynades comares; faré la Sofista a la manera antiga, imitant als ancians que pera no pendre ’1 nom pretenciós de Savis se digueren senzillament Sofistes y celebravan ab llurs elogis la gloria dels hèroes y dels deus. Escolteu donchs lo panegirich..., no d’un Hercol, no d’un Soló, sino senzillament lo panegirich meu, l’elogi de la Follia. III. Sempre he tingut per gent risible als qui pretenen que lloarse es cosa stultíssima e insolentíssima. Tracteu de nesci y de ridicol al qui s’alaba, no m’hi t Pan, orgullós de la seva habilitat de flautista osà reptar al deu Apol-16. Midas fou escullit jutge del certàmen y com sia que donés lo premi à Pan, Apol-l6 pera castigarlo de son mal gust, lo gratificà ab un parell d’orelles d’ase. Jam vero non hujus facio sapientes istos, qui stultissimum & insolentissimum esse pra dicant.
