OCR
BREU COMENTARI LIII tencia intelectual de la Renaixensa del 1500, potser encara ens ajudi en nostre Renaixement actual. Llegiulo sense imaginarvos que ’l traductor senti gran estimació per Desideri Erasme ni un foll entusiasme per son llibre, entenent que hem virat al Català, lo trahem a faré, que deya Mossén Cinto, perque es un Ilibre celebèrrim y com a tal digne de ser inclòs en la collecció dels libres que cal posar en llengua catalana. Una advertencia respecte al text de l Encomium Moriæ y a la manera de traduhirlo, y posarém punt final. Si després de llegida la prosa que trobaréu al girar full vos preneu la feyna de colacionarla ab son text, observaréu que la mancança d’articles en llati, la cruesa de certs mots, lo tò mofeta ab que Erasme parla de personatges venerables y venerats, devegades donan «frase per frase» una correspondencia no exactissima... en la forma. Aixi, per exemple, trobaréu que Erasme sempre escriu a la manera antiga: Pau, Geroni, Pere, Basili... hem cregut indispensable escriure: Sant Pau, Sant Geroni, Sant Pere, Sant Basili; veuréu qu’ell no diu precisament folls, sino stults, stultissims, y que, parlant de religiosos in o ex-claustrats los anomena monachos... ii qui