Pagina 55 [55]
OCR
BREU COMENTARI XLIII Ell lo que volia era viure tranquil entremitj dels seus llibres rars, de les edicions que veya eixir encare xopes de les prempses; parlant de tot ab aquells amichs seus tant erudits y amables que li celebravan fins les facecies... y que les hi celebravan perque en elles se retratava fidelment l'home qu’ell era, car positivament may se biografià ab tanta exactitut com al fer corre, sense pensar en sa persona, aquell càlam que ’1 seu amich y gran artista Joan Holbein li posà als dits al retratarlo; may fou tant ell mateix com escrivint lo que sense ell proposarsho esdevingué més popular, tot lo que esta tocat d’ironia... Ironia devegades plahent y a voltes pesada, car si adhuc de les bones coses cal no abusarne, ab major rahò pot afirmarse de eixa cosa ni bona del tot ni del tot condemnable que se ’n diu Ironia, que si sovint dona forca al discurs permetent enunciar veritats profitoses, que dites cruament feririen y dites candorosament farien riure; es positiu que lironía continuada es cosa insoportable. Però a la societat del sigle xvi li plavien les coses dites a la manera que llavors era nova, sense l’encarcarament y monotonía dels llibres que fins llavors havíen sigut més llegits; y tot lo que Erasme escrivía, si no era tècnich o teològich, era espe
