Pagina 51 [51]
OCR
BREU COMENTARI XXXIX travalls importants, troba encara temps pera respondre a tants homens distingits que de totes les ciutats d’Europa li escrivien, responent també ab frase indignada als qui de per tot l’atacavan, fins que, sentintse ja fatigat, no creyentse segur a Basilea, hont la Reforma havia fet gran presa, decideix anar a Friburg pera terminarhi sos dies en pau. Va a Friburg, però no s'hi troba bé: l’humitat lo perjudica, hi té fret del cos y de l'esprit, li mancan la familia Froben, l’olor de la tinta d’imprempta, la remor de les prempses, la voluptuositat de la lletra fosa, del llibre estampat de nou, y gemegant, queixantse, acaba per tornar a Basilea, d’ahont ja no surt sino pera ser portat al fossar lo dia 12 de Juliol de 1536. La seva mort fou la d’un just, y malgrat los seus grans sufriments, conserva ’] bon humor fins a l'hora extrema. Uns quants díes avans de morir, havent entrat a la seva cambra Geroni Froben, Bonifaci Amerbach y Nicolau Episcopus, notant qu’eran tres, com los tres amichs de Jacob, los digué somrient: «per qué no esquinseu les vostres vestidures? per qué no cubriu de cendres los vostres fronts?» L’ohfen suspirar, invocar lo dolç nom de Jesús: «Jesús, pietat per mí! Senyor, poseu un terme al meu martiri!» exhalant son derrer sospir
