OCR
XXXVI J. PIN Y SOLER un fanàtich de individualisme, de llibertats de tota mena, escriu als Prínceps Alemanys, als amos de les mines dihentlos: «eixos obrers, eixos »protervos... xaféulos, traspasséulos ab darts »y llances, matéulos cara a cara o per esquena »car no hi ha res de més diabélich que un sedi»ciòs. Son uns malvats, uns cans rabiosos que »vos mocegaràn si no ls matéu»... y Melanchton, lo dolç Melanchton també escriu: «qué volen eixos homens dels camps que encara gosen »demanar llibertat? Joseph carregà les espatlles »dels camperols d'Egipte perque sabía molt bé »que no s’ha d’afluixar la brida del Poble». Y mentres aquella mena de guerra de remenses feya cada jorn noves víctimes‘, les disputes teològiques continuavan ab major feresa y Luther, que no creya en la Llibertat humana, en la llibertat a la qual tenen dret tots los homens, continuava predicant la Llibertat Cristiana, no adonantsen dels desastres que les seves prèdiques causavan..., no reparant que, en nom de la llibertat Cristiana qu’ell predicava, les iglesies eran profanades, destruhits los monuments, tancades les escoles y convents; no veyent que la Saxonia queya en l’anarquisme, qu’a Ginebra s’instaurava ’1 despotisme escampantse per tota * Les vfctimes s’elevaren a 120,000.