OCR
BREU COMENTARI XXXV per un salari havia malehit lo poble de Deu, y ’l pobre Erasme, que s'anava fent vell, que may estava del tot bò, viu desesperat. Aquella pau qu'ell sommiava en lo si de Minerva, en lo camp ditxdés de les Belles-lletres, venien a pertorbarla aquells Saxons y Suissos qu’ havien prés tragicament les seves facecies, les seves satires contra ’ls frares, contra les imatjes, les indulgencies y la potestat Pontificia. Cada dia se sent més atuhit, escriu epistoles més desesperades, car la «Reforma» ja no era qüestié de disciplina, de corretgir costums conventuals o procediments eclesiastichs; s’havía fet qüestió teològica, o, més propiament, qüestió entre teòlechs, disputa entre antillatins y.llatins, imperialistes y papistes, güelfs y gibelins...; s havía fet qüestió política, qüestió social, qüestió económica. Tant ş'havíen amarat de Protesta totes les classes socials, que en 1524 los minayres de Mansfeld van fins al extrem de les premises sentades per Luther, inaugurant a lEuropa central lo sistema de les vagues. No volen travallar sino en tals y quals condicions, volen la mina pel minayre (com les grevistes d’avuy dia), se burlan de Luther y dels seus anatemes. Luther crida y tempesta, y ell, un revoltat,