OCR
XXVIII J. PIN Y SOLER tentli que la passés a un altre sacerdot que n’hi serviría una pensió. De Bruxelles també li envían una pensió corresponent al seu mèrit y Selvagius (lo canonge Sauvage) li escriu que ’l Príncep (després Emperador Carles V) vol donarli un bisbat a Sicilia... Erasme respon donant grans mercès, dihent que té moltes obres començades, que si realment volen afavorirlo podríen aumentarli la pensió!, y la cosa ’s resol per una nova pensió de 400 florins y ’l títol de Conceller Reyal, sense obligació de residencia. Erasme, agrahit, dedica a Don Carles (1516) son llibre de «Institució d'un príncep», y desseguit torna a parlar d’anar a Roma, escrivint als seus amichs que /é d’anarht pera consultar llibres pera l’edici6 greco-llatina del Nou Testament que prepara, y, en efecte, empren la ruta, passant per Ly6 y la Suissa. Pero arriba a Basilea, y, com era de preveure, s’atura a casa Froben l'impressor, hont corren a saludarlo ’ls germans Amerbach, tres savis en les tres llengues, que li prometen, y desseguit li donan, probes d’entusiasta ajuda, procurantli manuscrits, fentli transcripcions y copies. L’home, tot eixeribit, vuyda ’ls eterns caixons de llibres que per tot arrocegava, y sense perdre temps, se