OCR
XXIV J. PIN Y SOLER d’imprenta... fenthi també molts dies de llit, car sempre digué que a Venezia havia enmalaltit del mal de la pedra. (V. «Opulentia sordida». Coloqui). Tornant d’Italia se li acudi compondre I’ Encomum Moria, L’elogi de la Follia, qu’escrigué, prop de Londres, a la casa de camp del seu amich Morus; un opúscol, que segons diu en sa dedicatoria y en altres passatges de la seva correspondencia, escrigué per diversió, pera reposarse del cansament del seu viatge, un libret que no fou estampat fins al 1512 per Badius, y del qual solament a Paris se ’n feren en poch temps set edicions. Llibre famós que sobreviurà a tot lo escrit per Erasme, perque es característich y no | gayre extens; llibre al qual un cert Gerard | Lystris, que ’s suposa ser ell mateix, feu un | comentari; llibre que ’l gran pintor Hans Holbein, tot rihent, ilustrà & la ploma; llibre però que, malgrat son gran éxit editorial, lo molt que fou estampat y comprat no meresqué l’aprobaciò de tots los amichs d’Erasme. Un dels qui ell més estimava, un jove tedlech de l'Universitat de Lovaina anomenat Marti Dorp, escrigué dolentse d’aquell llibre d’Erasme que movía tan gran soroll entre ’ls letrats, savis y teòlechs, devots y gent mundana, se