OCR
XX Js PIN Y SOLER èxit, Erasme no pogué fruhirne, car la Peste, una peste innominada s’havia estés altre vegada per Paris, y tots los richs aymadors de libres ne fugien. Retorna a la seva terra, però fent zig-zags, car lo veyem a Orleans hont posa a casa del seu amich Caminade, que té de cuydarlo y assistirlo. Se restableix, y va a Antuerpia (Anvers) a casa d’un dels seus admiradors, un mestre en Dret Canònich, «que esperava una gran fortuna, perd que no la tenia» y que, de consegiient, podia dificilment ajudarlo, y en 1502 es a casa d’altre amich seu, Jacques Tutor, que durant les seves contumelies futures li fou sempre fidel. Va a Lovaina posant a casa de Joan Paludanus! professor de grech y de Ilati, y en sa en 1536, Pany mateix de la mort d'Erasme, se ’n publica una edició que ’n conté 4,161, classificats per centuries y chiliades (milenars). * Sabut es que ’ls autors de la Renaixensa llatinisavan llur nom. Paludanus, que vol dir home de paluds, d’estanys es la traduccié de des Marais. Jacques Desmarais era de Cassel. Mori en 1526. Morus es llatinisacié de More; Dorpius, de Dorp; Selvagius, de Sauvage (lo canonge); Zazius, de Zass (Ulrich); Berus, de Ber (Lluis); Sadoleto, de Sadolet (bisbe de Carpentras), Sutor, Lecouturier; Atensis, de d’Ath (Jean Briais d’Ath, canceller de 1’ Universitat de Lovaina); Leus, de Lee, embaixador de Henrich VIII, gran enemich d’Erasme.