Page 27 [27]
OCR
BREU COMENTARI XV no hi ha medi de Iligar solidament per mor de la detestable incuria d’Erasme en lo tocant a dies, mesos y anys. Monsenyor Henri de Bergues, sia perque anava perdent l’esperanca de ser fet Cardenal, o perque, emprendat de les bones disposicions d’Erasme, comprengués qu’era gran llàstima tenirlo reclòs en un cércol tan modest com lo de la seva Casa, cedint potser a instancies del seu secretari... consent un dia en donarli la volada, en enviarlo a Paris pera que s’hi fes ben savi, recomanantlo al Director del colegi de Montaigu, ab la promesa d’una pensi6... que per cert may li servi ab gran regularitat. A Montaigu, que dirigia en aquells dies un frare anomenat Joan Standonck, un home atrabiliari y sense compassié, Erasme s’hi refermà en lo seu odi a la vida claustral, no perdonant may més als frares les hores tristes que li havien fetes passar durant les belles anyades de sa jovenesa. Cal llegir sa correspondencia pera ferse carrech de certes interioritats conventuals esgarrifoses, sobre tot per qui sia bla de pell o delicat de boca, car, en suma, les miseries que retreu Erasme son principalment de l'ordre físich: pa duríssim, ous podrits, peix pudent, aygua de pou, jasos mesquins en llochs infec
