Pagina 26 [26]
OCR
XIV J. PIN Y SOLER Allí ’s feu gran amich de son condeixeble Guillem Herman, de Ter Gouw, molt aplicat nebot de son altre amich Cornelius Verdenus; alli començà a donar volada a les composicions epistolars en que fou mestre; d’aquells anys datan les seves primeres epistoles a companyons y amichs, les seves disertacions y entusiasmes per Lorenzo Valla, llavors celebérrim a Italia sa patria y admirat arreu... Però la vida del Convent no li probava, diu «que hauria trium»fat de soh anima mes que ningú ’s dona son »propi cos y que no podia resistir aquella ma»nera de viure». Erasme tenía. 19 ó 20 anys quan Monsenyor Henri de Bergues, arquebisbe de Cambrai, lo deslliura de la clausura prenentlo a prop seu en qualitat de Secretari. Eix prelat, que postulava ’1 capell Cardenalici y necessitava un bon llatinista pera escriure a Roma, lo feu venir al seu palau guardantlo prop de cinch anys... y, segons sembla, ell fou qui l’ordenà sacerdot lo 25 de Febrer de 1492... Beatus Rhenanus y Joan Herold diuen, però, que Erasme anà a Cambrai jam sacris initiatus, y ell mateix en una epístola parla del bisbe David, fill bord de Felip lo Bò, qui, essent bisbe d’Utrech, li havía conferit ordes sagrades...! Son minucies, caps deslligats que
