Pagina 25 [25]
OCR
BREU COMENTARI XIII bretot, ab viva rancunia, les intrigues de que hi fou victima, la fredor y sequedat ab que hi eren tractats ell y son amich (son germa si ’s pren al peu de la lletra lo mot frater usat per ell al parlar del company Antoni). Sempre ’ls parlavan dels perills de la vida secular, repetintlos fins ala sacietat l’apologia del viatger que reposa sobre d’una enorme serp, creyent qu’es un tronch d’arbre. Lo monstre s’ergeix y ’l devora. La serp es lo Mon que devora als qui no han sapigut fugirlo. Ni les paràboles ni les exhortacions eren, però, de gran efecte, y lo que més amanyagà a Erasme, fentlo resignar a la vida que ’ls seus tutors li imposavan, fou l’haverse trobat, en una visita a un Convent vehi, ab un antich condeixeble de Deventer, un tal Cornelius Verdenus, de Ter Gouw, que li alabà l’existencia dels qui en cases de Religió poden consagrarse a les Muses! Les seves converses ab l’amich Corneli Werden modificaren poch a poch sa manera de pensar, donantli idea de que, abandonat de tothom, sense pares, sense protectors, sense fortuna, potser la vida mundana. li sería dificultosa, que potser faría bé cedint... Cedeix! y després de un any de noviciat al convent de Canonges regulars de Sant Agustí, a la vila de Stein, reb Ordres menors,
