Pagina 24 [24]
OCR
XII J. PIN Y SOLER Orfe de pare y mare, Erasme ’s troba baix la tutela d’uns amichs de son pare, entre ’ls quals, d’aquell Pierre Winckel, mestre d’escola, y, sia perque ’ls tutors no sabíen administrar, perque no eren probis, o perque volien deslliurarse de responsabilitats, començaren ja en aquells díes a predicar a llur pupil l'horror del mon, lo convenient que fora pera la seva ànima seguir la carrera eclesiàstica. Conseqüents ab lo que aconcellavan a lur pupil, l’envian a Herzogenbusch (Bois le Duc) a un convent, encarregant als superiors que de grat o per forca li fassin pendre l’estat eclesiàstich... a ell y a un altre minyò... que certs biògrafs han cregut germà seu, per una metàfora, un passatge hont Erasme anomena frater al seu company. Ell, en la curta autobiografía qu’escrigué, es molt sobri d’esplicacions, y per respecte, per pudor, no parla més que lo indispensable de sa mare Margarida. No més diu que després de posarlo al mon visqué molt retirada y que son pare may més torna a intimar ab ella nunquam tetigit eam. En cambi, tot y no dient quasi res sobre son pare y sa mare, molts anys després de llur mort, en una carta a Lambert Grunius, secretari apostòlich, parla ab grans detalls de la seva estada en aquell Convent de Bois le Duc, Recorda so
